Després de la petita introducció que vaig fer fa uns dies, començaré avui amb l'entrada referent al tema 1 de l'assignatura, que a grans trets tracta sobre la societat de la informació i aprofundeix també en l'impacte en l'educació.
Al llarg d'aquest primer tema, he pogut conèixer dos nous autors per a mi entesos en la temàtica que ens han guiat pels continguts; Manuel Area Moreira i Jordi Adell. Cadascun ens
presenta l'evolució de la tecnologia des d'un punt de vista. Així com Area de
vegades es centra més en la visió des de l'economia, Adell ho fa des de l'eina:
primer va ser el llenguatge oral, després l'escriptura, la qual va ser un gran
impacte, després la impremta que va facilitar l'accés i per últim les
telecomunicacions. Potser podríem pensar en una quinta passa ja que, penso que hem anat
més enllà de les telecomunicacions, però ell es queda en quatre.
Quan parlem de la societat de la informació en
referim a aquella on tots podem crear, accedir, utilitzar i compartir
informació i coneixement per desenvolupar un ple potencial i millorar la
qualitat de vida de manera sostenible. És, però, complexa, i se'n deriven
diversos discursos: el mercantilista: el qual s'entén com un gran mercat
a l'abast de tots, el crític-polític: que pretén reorientar el
desenvolupament tecnològic sota criteris socials i polítics, el tecnocentrista: les tecnologies
fomenten el canvi social i cultural i l’apocalíptic com a fi dels ideals
i valors a causa de les tecnologies.
A més a més, Area ens presenta els avantatges i
inconvenients d'aquesta societat en forma de Doble Cara que segurament
tots haurem viscut en primera persona a l'hora de fer ús de les TIC.
·
Per una part la cara
amable la formen aspectes positius dels quals ens podem beneficiar com la possibilitat que tenim d'accedir a una gran
quantitat i varietat d'informació, la comunicació costant a escala
planetària, l'augment del benestar material quotidià, la millora i
eficàcia dels serveis (sanitat, l'administració...) i el sorgiment de noves
indústries i progrés econòmic.
·
La cara amarga
fa referència al fet de ser tecnològicament dependents, l'uniformisme cultural
per la globalització, el gran control que hi ha sobre nosaltres. La bretxa digital és també un aspecte negatiu, ja que fa
referència a les grans diferències que es creen entre aquells països, zones,
individus i sectors de la població que tenen accés i saben usar les TIC i
aquelles que no. Està lligada a la cultura, la riquesa, l'edat i a les
possibilitats d'accés, inclús al gènere (la qual cosa no m'havia parat a pensar) i pot arribar a crear exclusió social.
Trobo que és molt important fomentar la inclusió digital per tal de fomentar la
igualtat també en aquest camp i que des dels Governs s'haurien de crear
programes específics.
(Aquest és el producte final elaborat amb el
cmaptools i on, entre tots els alumnes, hem intentat condensar la informació en
forma de mapa conceptual).
Si focalitzem més la mirada en el món de
l'educació, la societat de la informació i les TIC també tenen un impacte en ell. Tot i que veig aspectes tan positius com la possibilitat de poder accedir a tot el
coneixement que genera la humanitat, es deriven també inconvenients
com ara la saturació que pot crear l’excés d'informació. Per tant, hem de tenir molt present la
necessitat de formar als individus com a persones que sàpiguen accedir, usar i
crear la informació de forma intel·ligent, crítica i ètica a través de
qualsevol tecnologia. Això és el que Area anomena la Multialfabetització.
Area mostrava una imatge amb molts llibres metaforitzant l'excés d'informació actual i tota l'interrelació entre ella que em semblà molt representativa. (Imatge d'Evan Bench a Flickr).
Quatre són les dimensions que hem d'ensenyar en l'aprenentatge de
l'alfabetització:
- Instrumental: saber accedir i usar les eines.
- Sociocomunicacional: saber expressar i
comunicar la informació de forma clara.
- Axiològica: saber usar de forma ètica i
democràtica la informació. És una dimensió que crec molt important treballar
fomentant els valors per tal que no es faci un mal ús de la tecnologia. De fet,
és trist tants casos de ciberbulling que es donen a la societat per manca, a
part de per altres factors, d'aquesta competència.
- Cognitiva: saber desenvolupar habilitats
per transformar la informació en coneixement.
A més de formar els alumnes en tals competències
ens hem de plantejar reptes en educació com ara saber adaptar el sistema
escolar a les noves exigències degudes a l'omnipresència de les noves
tecnologies, reestructurar els fins i mètodes d'ensenyança establint nous rols
de professors i alumnes, formar professionals capacitats de cara al nou món
laboral que es presenta i augmentar les possibilitats d'aprenentatge no
presencial via ordinador (telecomunicacions).
(Aquest altre mapa és més específic fent
referència a l'impacte de les TIC en educació i crec que tota la informació
queda molt visual).
Pensant i recordant la meva pròpia experiència,
crec que podria dir que he viscut d'alguna forma una evolució en l'ús TIC a
l'educació i amb això també experimentar la seva doble cara. Començant per
primària, recordo molt més material físic (llibres, enciclopèdies...) i un ús
molt bàsic d'ordinadors. Al llarg de l'època de l'institut això va anar
evolucionant a un ús més reiteratiu d'ordinadors, internet i alguna eina, i
actualment no puc pensar en la Universitat sense l'ús d'Internet, Power Point,
Movie Maker, Word, Youtube, entre moltíssimes altres eines. Recordo quan el primer any a l'assignatura de
Bases Didàctiques i Disseny Curricular parlarem del PLE (entorn personal
d'aprenentatge) d’Adell i Castanyeda (2010). Ara veig clarament com al llarg
dels anys el meu PLE de l'entorn virtual se m'ha anat enriquint molt i inclús
ara mateix podria afegir noves eines al PLE que crearem i pujarem al blog (última part de l'entrada).
Actualment ens trobarem a
les aules amb una gran majoria d'infants que viuen envoltats de noves
tecnologies i fins i tot que (deixant de banda si és de forma pedagògica o no)
en fan ús. Aquí és on ens tocarà actuar i formar-los per a què en sàpiguen fer
un ús competent i profitós. A partir d'aquí però em plantejo com deu ser la
millor forma de fer-ho al període d'Educació Infantil. Com ho deuen fer les
mestres per fer ús de les noves tecnologies amb els infants? Hem de començar
només per presentar-los diferents eines (veure un conte multimèdia, un vídeo,
etc.) o han de poder participar d'elles? Suposo que s’haurà de tenir en compte
l'edat, l'etapa... però tinc ganes de veure-ho en directe, de presenciar
aquesta introducció de les TIC a l'aula amb infants, per això crec que al
Pràcticum II (3-6 anys) podré viure-ho.
Pensava que la tecnologia havia canviat molt el
món de l'educació, però, pensant que actualment un mestre del segle XIX encara
podria fer classe a les nostres aules em demostra que no és així. Tal vegada
ens estem quedant estancats fent ús de la tecnologia per fer el mateix que faríem
sense; per exemple usar una pissarra digital per explicar el mateix que a la
pissarra tradicional. Ara bé, falta saber què és allò que hauríem de fer perquè
el canvi fos profund. Potser a mesura que avancem al llarg dels temes puc
trobar algunes claus.
Aquest vídeo precisament tracta un poc sobre aquesta reflexió meva i m'ha semblat interessant:
Incorporem noves eines . . .
La veritat és que com a estudiant no és la
primera vegada que elaboro un mapa conceptual. Trobo que és una molt bona
manera d'organitzar la informació d'una forma visual i clara i, personalment,
m'ajuda molt a preparar els temaris i no oblidar-me de cap apartat important.
Un aspecte que m'ha agradat molt i de la qual normalment no puc beneficiar-me'n
quan els elaboro sola és el fet que a classe hem fet diversos grups i al final
els mapes de cadascun s'han anat complementant, fent, des del meu punt de
vista, un producte més ric i on tots hem pogut elaborar. De l'eina usada, el Cmaptools,
he de dir que no la coneixia però no m'ha semblat massa complicada (també és
cert que hem fet servir les opcions més bàsiques) i era força instintiva a
l'hora d'usar. A més, així hem pogut fer ús del producte final enganxant el
mapa al bloc i trobo que queda molt més clara la informació. Ara és una eina
que puc afegir al meu PLE virtual i serà segurament la faré servir per
estudiar.
Viure una nova metodologia . . .
Per acabar, m'agradaria apuntar que aquesta primera
setmana ha estat també la primera vegada que he viscut la metodologia ''flipped classroom'' i no vull passar-ho per alt. He pogut veure els primers
resultats (tots ens havíem preparat el temari a casa per tal de poder elaborar
els mapes a l'aula) i crec que ens anirà molt bé i en traurem profit. Crec que
sempre està bé conèixer diferents tipus de metodologia i aquesta m'ha anat molt
bé per poder treballar a casa tranquil·lament el temari i entendre'l millor i
reforçar-ho després elaborant els mapes conceptuals.
