''La enseñanza que deja huella no es la que se hace de cabeza a cabeza, sino de corazón a corazón'' (H. G. Hendricks).

viernes, 6 de noviembre de 2015

Part 2 Tema 2: el meu PLE, autoanàlisi

Segona Part: el meu PLE
Molt lligat al desenvolupament de la Web 2.0. es va desenvolupar també el concepte de PLE (Personal Learning Environment).

Agafant la idea que aporten Adell i Castañeda (2010) entenc que l'Entorn Personal d'Aprenentatge és una forma concreta d’entendre com aprenem, en quins contextos, fent què i amb qui. La possibilitat de poder representar això amb un diagrama, em sembla una forma molt pràctica de veure amb un simple cop d’ull el PLE de cada persona i, en concret, el meu propi, ja que m’ajuda també a saber millor com sóc (com aprenc). 

Les possibilitats de fer aquest diagrama són infinites. He de dir, que abans de veure exemples diferents de PLEs només concebia una única manera d’elaborar-lo; la forma més tradicional i aquella que vaig emplear per a portar a terme el meu primer PLE al primer curs del grau en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Però, amb exemples com els que podeu veure si feu clic aquí he pogut comprovar que és una cosa molt més rica i personal i que cada un pot crear el seu propi entorn d'aprenentatge segons la seva personalitat, estratègies...  He de reconèixer però que això m’ha creat un gran conflicte a l’hora de posar-me a fer el meu PLE virtual: per una banda volia fer un diagrama creatiu i molt visual que trenqués amb el model que vaig fer a primer per sentir encara més el contrast. Però, d’altra banda, i després d’haver llegit un capítol d’una lectura d’Adell i Castañeda: ‘’Anatomía de los PLEs’’ on presentaven un model força tradicional integrant també els mecanismes i activitats, volia provar de portar-ho a la pràctica amb el meu cas. A l’hora de crear les interrelacions entre eines, m’he sentit un poc confusa, ja que no arribava a saber com fer-ho, però allò que he fet ha estat representar la unió d’algunes eines amb altres o aquelles que jo, almenys, utilitzo a la vegada o paralel·lament.

Aquesta és la primera idea que he creat: 




Crítica al meu propi PLE

He d’apuntar que em trobo en una contradicció de sentiments; per una part trobo que he elaborat el meu entorn personal d’aprenentatge de la millor manera que he pogut i integrant nous elements com ja he apuntat, però, per una altra banda, no estic del tot satisfeta, ja que crec que vent el resultat final no és tan visual com m’agradaria, inclús dubto també si hauré fet malament a incloure els mecanismes i activitats dins el mateix diagrama; tal vegada és informació excedent. És una cosa que em seguiré plantejant i tal vegada quan el torni a fer canviaré de nou.

Evolució del meu PLE
Comparant amb el primer PLE que vaig elaborar (paràgraf 10), he vist que he integrat noves eines que precisament que conegut al llarg del grau i el fet d’haver de fer-les servir per realitzar alguna tasca m’ha donat l’oportunitat d’integrar-les també: per exemple el Cmaptools, el Bubbl, el Gymp, etc.. A més a més, gràcies a la lectura d’Adell i Castañeda, he ampliat aquest últim diagrama afegint a les eines, els mecanismes que utilitzo i les activitats que realitzo amb elles, ja que ho vaig trobar molt interessant perquè ofereix encara més informació sobre quin tipus d’alumne ets i quin ús dones a les eines.

L'ús de les eines millora l'aprenentatge...
Faig aquesta afirmació des de la pròpia experiència, ja que estic vent i experimentant com les eines enriqueixen molt el procés d’ensenyança-aprenentatge i permeten una incontable oportunitat de possibilitats per trobar informació, reorganitzar-la, compartir-la...  que fa que tothom pugui trobar aquelles les quals es sent més còmode i per tant integrar millor els coneixements.

Tot va començar amb l’Eportafoli...
Recordo com quan se’ns va convidar a primer curs a obrir un Eportafoli totes ens mirarem sense saber ben bé què era allò que havíem de fer. Per a mi era un terme que no coneixia i els primers moments foren un poc d’incertesa. Ara però, fa ja quasi quatre anys i ja el sento com una part indispensable del meu aprenentatge. També ha estat, d’alguna manera, el causant d’una gran ampliació en el meu PLE virtual i m’ha fet anar coneguent millor la Web 2.0 i diferents eines, tenir més ganes de compartir la informació que he anat reelaborant, etc. Sincerament, no descarto tenir un blog ja com a mestra algun dia i compartir allí les meves experiències, dubtes, emocions, etc., ja que trobo que és una forma molt bonica de fer veure la teva feina i empapar-te de la d’altres professionals.

Em pregunto com serà el meu PLE d’aquí 10 o 20 anys. . . Tot i que no podem saber el futur, me’l imagino molt més ampliat, amb un munt d’eines noves que tal vegada ara mateix ni existeixen i sobretot amb moltes més interrelacions entre elles. Espero almenys que així sigui perquè sinó tal vegada significa que m’hagi pogut estancar tecnològicament i crec que és una cosa que no em puc permetre com a docent. És cert que no és necessari saber utilitzar totes les eines que existeixen, però sí estar al dia.

A continuació deixo alguns exemples de PLE ben diferents al meu. 

PLE Mapping, Draft 1 (2008)      PLE
Imatge de Mr_Stein a Flickr                           Imatge de Sergio Carrasco a Flickr

A partir d'aquestes idees, he creat un esbós a mà del que podria ser el meu PLE en la seva versió més creativa i que el que té d'especial és que destaca molt a la vista la proporció (aproximada) d'ús de cadascuna en front de les altres.



jueves, 5 de noviembre de 2015

Entrada tema 2: Web 2.0, possibilitats per aprendre sense fi

Abans de centrar-m'he en la reflexió sobre el meu Entorn Personal d'Aprenentatge, i tot i que no entra per a correcció, vaig pensar que era interessant fer una petita introducció a la Web 2.0.

Durant aquestes últimes setmanes hem treballat el tema 2. Aquest implica dues parts: una primera part on hem aprofundit en la temàtica de la Web 2.0., i una segona part on hem tornat a veure el tema de l’entorn personal d’aprenentatge (PLE), elaborant el nostre propi i fent una reflexió sobre aquest i els canvis que s’han produït des del primer que elaborarem fins a aquest últim. Així doncs, com a producte, aquesta vegada veurem dues entrades d’un mateix tema; una per a cada part. 

Tema 2 Primera Part: Web 2.0
El concepte de Web 2.0. va sorgir per contraposar-se al concepte de Web 1.0. A continuació deixo un vídeo que ens explicarà quines són les diferències entre aquests dos tipus de web per poder continuar a partir d’aquí.



Algunes de les característiques principals de la Web 2.0. són que es poden treballar en xarxa (sense haver-les de baixar a l’ordinador) i normalment acabaràs compartint i publicant els productes. Tampoc hem de ser del tot ingenus, ja que la seva completa llibertat sol ser per les utilitats més bàsiques, aquelles més professionals ja s’han de pagar, per tant, la web 2.0. no és lliure del tot.

Per Cabero (2009), un dels autors que ens ha guiat força en aquest bloc del tema, la web ha canviat de forma que ja no és tant estàtica, i a més, destaca que es tracta també d’una qüestió de comportament, és a dir que té molt a veure amb l’actitud de col·laborar i compartir.

Dins de la Web 2.0. no hem d’oblidar mai els Drets d’Autor i Propietat Intel·lectual; les Llicències. És un aspecte que s’ha de tenir sempre  molt clar. Així ho he sabut, en el meu cas particular, des de que començarem al primer curs amb l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Se’ns va destacar molt aquest aspecte i ho agraeixo perquè trobo que si fem servir aquesta web l’hem de fer servir bé i respectant sempre les autories. Es tracta d’una forma de buscar l’equilibri entre que sigui respectat el teu ; les Llicències. És un aspecte que s’ha de tenir sempre  molt clar. Així ho he sabut, en el meu cas particular, des de que començarem al primer curs amb l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Se’ns va destacar molt aquest aspecte i ho agraeixo perquè trobo que si fem servir aquesta web l’hem de fer servir bé i respectant sempre les autories. Es tracta d’una forma de buscar l’equilibri entre que sigui respectat el teu treball i autoria però que pugui ser compartit i tenir la possibilitat que altres persones se’n beneficiïn. Sobre aquest tema hem vist com Suvires i Galacho(2011) ens donaven les claus.

A continuació deixo un mapa conceptual que hem fet de forma col·laborativa les alumnes de quart a l’assignatura i que trobo que fa un recorregut molt clar per aquest tema de l’educació i web 2.0.




Focalitzant com sempre un poc més en el tema educatiu, hem de tenir clar que les eines de la Web 2.0. són molt poderoses per a què cada aprenent/alumne i també els docents puguin crear. Ara bé, una idea que crec que és molt important tenir en compte és que l’impacte d’aquesta web depèn molt del professorat, de la metodologia. La presència de l’ordinador no garanteix pedagogia, metodologia o aprenentatge.

Autors que es centren més en aquest àmbit són Cristobal Suárez i Siemens. Per Siemens el rol docent es transforma completament, on actualment té nous papers a complir en entorns d’aprenentatge en xarxa: amplificar, obrir camins, filtrar, modelar...
 Suárez destaca el rol de ‘’l’altre’’ on actualment no només trobem al professor com agent educatiu sinó als entorns de xarxa. Entorns on, per a que els aprenentatges siguin significatius, s’ha de tenir en compte la variable pedagògica (clic pedagògic). On tot tingui un sentit, un perquè.

Aquí deixo el mapa conceptual d'aquest altre bloc centrat més en la part educativa; Educació 2.0. 


D’aquesta primer part m’agradaria destacar primer de tot que ignorava que previ al concepte de Web 2.0. havia el de Web 1.0. i que he pogut veure que l’evolució que s’ha fet ha set molt beneficiosa pels usuaris donat que ara d’alguna manera tenim l’oportunitat de ser protagonistes del procés i no només usuaris passius.  
Reconec també que el rol del docent és importantíssim a l’hora de guiar i ensenyar als alumnes a fer un bon ús de la web i de les eines concretes (com ja apuntava a l’entrada del primer tema on diferenciàvem les diferents dimensions necessàries en l’alfabetització: que no només era la intrumental sinó també la axiològica, la cognitiva...paràgraf 8). En nosaltres està també que entenguin la importància del respecte als Drets d’Autoria i Propietat Intel·lectual, i sobretot que ho facin conscientment perquè entenen aquesta necessitat i no només perquè així ho han de fer.

A continuació, en la següent entrada trobareu la segona part del tema 2:

lunes, 28 de septiembre de 2015

Tema 1: Societat de la Informació i Educació: pujats al tren d'alta velocitat


Després de la petita introducció que vaig fer fa uns dies, començaré avui amb l'entrada referent al tema 1 de l'assignatura, que a grans trets tracta sobre la societat de la informació i aprofundeix també en l'impacte en l'educació.

Al llarg d'aquest primer tema, he pogut conèixer dos nous autors per a mi entesos en la temàtica que ens han guiat pels continguts; Manuel Area Moreira i Jordi Adell. Cadascun ens presenta l'evolució de la tecnologia des d'un punt de vista. Així com Area de vegades es centra més en la visió des de l'economia, Adell ho fa des de l'eina: primer va ser el llenguatge oral, després l'escriptura, la qual va ser un gran impacte, després la impremta que va facilitar l'accés i per últim les telecomunicacions. Potser podríem pensar en una quinta passa ja que, penso que hem anat més enllà de les telecomunicacions, però ell es queda en quatre.

Quan parlem de la societat de la informació en referim a aquella on tots podem crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement per desenvolupar un ple potencial i millorar la qualitat de vida de manera sostenible. És, però, complexa, i se'n deriven diversos discursos: el mercantilista: el qual s'entén com un gran mercat a l'abast de tots, el crític-polític: que pretén reorientar el desenvolupament tecnològic sota criteris socials i polítics,  el tecnocentrista: les tecnologies fomenten el canvi social i cultural i l’apocalíptic com a fi dels ideals i valors a causa de les tecnologies. 

A més a més, Area ens presenta els avantatges i inconvenients d'aquesta societat en forma de Doble Cara que segurament tots haurem viscut en primera persona a l'hora de fer ús de les TIC.

·       Per una part la cara amable la formen aspectes positius dels quals ens podem beneficiar com la possibilitat que tenim d'accedir a una gran quantitat i varietat d'informació, la comunicació costant a escala planetària, l'augment del benestar material quotidià, la millora i eficàcia dels serveis (sanitat, l'administració...) i el sorgiment de noves indústries i progrés econòmic.

·         La cara amarga fa referència al fet de ser tecnològicament dependents, l'uniformisme cultural per la globalització, el gran control que hi ha sobre nosaltres. La bretxa digital és també un aspecte negatiu, ja que fa referència a les grans diferències que es creen entre aquells països, zones, individus i sectors de la població que tenen accés i saben usar les TIC i aquelles que no. Està lligada a la cultura, la riquesa, l'edat i a les possibilitats d'accés, inclús al gènere (la qual cosa no m'havia parat a pensar) i pot arribar a crear exclusió social. Trobo que és molt important fomentar la inclusió digital per tal de fomentar la igualtat també en aquest camp i que des dels Governs s'haurien de crear programes específics.


(Aquest és el producte final elaborat amb el cmaptools i on, entre tots els alumnes, hem intentat condensar la informació en forma de mapa conceptual).



 

Si focalitzem més la mirada en el món de l'educació, la societat de la informació i les TIC  també tenen un impacte en ell. Tot i que veig aspectes tan positius com la possibilitat de poder accedir a tot el coneixement que genera la humanitat, es deriven també inconvenients com ara la saturació que pot crear l’excés d'informació. Per tant, hem de tenir molt present la necessitat de formar als individus com a persones que sàpiguen accedir, usar i crear la informació de forma intel·ligent, crítica i ètica a través de qualsevol tecnologia. Això és el que Area anomena la Multialfabetització.
 
books in a stack (a stack of books)Area mostrava una imatge amb molts llibres metaforitzant l'excés d'informació actual i tota l'interrelació entre ella que em semblà molt representativa. (Imatge d'Evan Bench a Flickr).

 
Quatre són les dimensions que hem d'ensenyar en l'aprenentatge de l'alfabetització:
- Instrumental: saber accedir i usar les eines.
- Sociocomunicacional: saber expressar i comunicar la informació de forma clara.
- Axiològica: saber usar de forma ètica i democràtica la informació. És una dimensió que crec molt important treballar fomentant els valors per tal que no es faci un mal ús de la tecnologia. De fet, és trist tants casos de ciberbulling que es donen a la societat per manca, a part de per altres factors, d'aquesta competència.
- Cognitiva: saber desenvolupar habilitats per transformar la informació en coneixement.
A més de formar els alumnes en tals competències ens hem de plantejar reptes en educació com ara saber adaptar el sistema escolar a les noves exigències degudes a l'omnipresència de les noves tecnologies, reestructurar els fins i mètodes d'ensenyança establint nous rols de professors i alumnes, formar professionals capacitats de cara al nou món laboral que es presenta i augmentar les possibilitats d'aprenentatge no presencial via ordinador (telecomunicacions).


(Aquest altre mapa és més específic fent referència a l'impacte de les TIC en educació i crec que tota la informació queda molt visual).




 
Pensant i recordant la meva pròpia experiència, crec que podria dir que he viscut d'alguna forma una evolució en l'ús TIC a l'educació i amb això també experimentar la seva doble cara. Començant per primària, recordo molt més material físic (llibres, enciclopèdies...) i un ús molt bàsic d'ordinadors. Al llarg de l'època de l'institut això va anar evolucionant a un ús més reiteratiu d'ordinadors, internet i alguna eina, i actualment no puc pensar en la Universitat sense l'ús d'Internet, Power Point, Movie Maker, Word, Youtube, entre moltíssimes altres eines.  Recordo quan el primer any a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular parlarem del PLE (entorn personal d'aprenentatge) d’Adell i Castanyeda (2010). Ara veig clarament com al llarg dels anys el meu PLE de l'entorn virtual se m'ha anat enriquint molt i inclús ara mateix podria afegir noves eines al PLE que crearem i pujarem al blog (última part de l'entrada). 

Actualment ens trobarem a les aules amb una gran majoria d'infants que viuen envoltats de noves tecnologies i fins i tot que (deixant de banda si és de forma pedagògica o no) en fan ús. Aquí és on ens tocarà actuar i formar-los per a què en sàpiguen fer un ús competent i profitós. A partir d'aquí però em plantejo com deu ser la millor forma de fer-ho al període d'Educació Infantil. Com ho deuen fer les mestres per fer ús de les noves tecnologies amb els infants? Hem de començar només per presentar-los diferents eines (veure un conte multimèdia, un vídeo, etc.) o han de poder participar d'elles? Suposo que s’haurà de tenir en compte l'edat, l'etapa... però tinc ganes de veure-ho en directe, de presenciar aquesta introducció de les TIC a l'aula amb infants, per això crec que al Pràcticum II (3-6 anys) podré viure-ho.   

Pensava que la tecnologia havia canviat molt el món de l'educació, però, pensant que actualment un mestre del segle XIX encara podria fer classe a les nostres aules em demostra que no és així. Tal vegada ens estem quedant estancats fent ús de la tecnologia per fer el mateix que faríem sense; per exemple usar una pissarra digital per explicar el mateix que a la pissarra tradicional. Ara bé, falta saber què és allò que hauríem de fer perquè el canvi fos profund. Potser a mesura que avancem al llarg dels temes puc trobar algunes claus.


Aquest vídeo precisament tracta un poc sobre aquesta reflexió meva i m'ha semblat interessant:
 

Incorporem noves eines . . .
La veritat és que com a estudiant no és la primera vegada que elaboro un mapa conceptual. Trobo que és una molt bona manera d'organitzar la informació d'una forma visual i clara i, personalment, m'ajuda molt a preparar els temaris i no oblidar-me de cap apartat important. Un aspecte que m'ha agradat molt i de la qual normalment no puc beneficiar-me'n quan els elaboro sola és el fet que a classe hem fet diversos grups i al final els mapes de cadascun s'han anat complementant, fent, des del meu punt de vista, un producte més ric i on tots hem pogut elaborar. De l'eina usada, el Cmaptools, he de dir que no la coneixia però no m'ha semblat massa complicada (també és cert que hem fet servir les opcions més bàsiques) i era força instintiva a l'hora d'usar. A més, així hem pogut fer ús del producte final enganxant el mapa al bloc i trobo que queda molt més clara la informació. Ara és una eina que puc afegir al meu PLE virtual i serà segurament la faré servir per estudiar.

Viure una nova metodologia . . .
Per acabar, m'agradaria apuntar que aquesta primera setmana ha estat també la primera vegada que he viscut la metodologia ''flipped classroom'' i no vull passar-ho per alt. He pogut veure els primers resultats (tots ens havíem preparat el temari a casa per tal de poder elaborar els mapes a l'aula) i crec que ens anirà molt bé i en traurem profit. Crec que sempre està bé conèixer diferents tipus de metodologia i aquesta m'ha anat molt bé per poder treballar a casa tranquil·lament el temari i entendre'l millor i reforçar-ho després elaborant els mapes conceptuals.